L'univers ho fa realitat

Sense adonar-se'n li ha tornat a passar. Una vegada més un dels desitjos que en Daniel tenia se li ha complert. Ell ho va demanar a l'univers i se li ha fet realitat. Té un do cada cosa que pensa que li agradaria acaba passant. Ha d'anar molt en compte amb el que li passa pel cap perquè si és alguna cosa molt agosarada li suposaria un gran repte encaixar-ho. El cas és que va pensar que li agradaria que el vinguessin a buscar per treballar i també va pensar que voldria estar envoltat de canalla. Doncs ambdues situacions han estat possible. És envejat per molta gent ja que aquest do no és molt habitual, llavors aquells que no tenen gaire a favor la sort li tenen molta tírria. És un fet que hi haurà de conviure perquè ell no pot canviar la seva naturalesa tant connectada amb les lleis universals. Li agrada ser així perquè sovint aconsegueix petits somnis i desitjos que li ronden pel seu caparró, és de gran satisfacció. El dia que li van explicar el seu do no s'ho podia creure i ara intenta tenir bons pensaments perquè si s'han d'acabar fent realitat almenys que siguin assumibles. Ho viu com un divertiment, com un fet màgic que ell sol en té la clau.