sábado, 5 de marzo de 2016

These boots are made for walking

Les sabatetes màgiques, el seu color és el roig font d'energia i vitalitat. Tot aquell que se les posi viu una metamorfosi...una transformació que esdevé una nova persona i obtens els poders de fer l'impossible. L'efecte dura el temps que les portes posades, però a vegades encara continua una estona quan ja no les tens als peus. Si recordes els instants viscuts amb elles et sents diferent i ple de valentia, força, elegància, bellesa, estil... I quan hi balles estàs en una altra esfera i et sents la reina de la pista, deleitosa de moure't sense parar perquè els seus poders són tant grans que no deixen indiferent a ningú. Llarga vida a les sabatetes màgiques, hi ha un abans i després de la seva presència :-) Si somrius a la vida, la vida et somriurà!!!

domingo, 2 de noviembre de 2014

Cor i ment: la unió fa la força

Una imatge val més que mil paraules...mireu aquesta paret que parla per si mateixa...

D'una banda, el COR s'obre i s'expressa amb llibertat. D'ell brollen mil emocions que brillen amb intensitat...
I per l'altra, la MENT que també té ansies de volar i deixar-se alliberar...

Aquests dos elements units són la clau de la vida. Un sense l'altre no té raó de ser. La unió fa la força, gran frase!

Éssers màgics

Els éssers màgics s'han apoderat de mi avui...tenien ganes de tenir vida pròpia i mita'ls aquí estan.

La sireneta sedueix a tots els navegants que apareixen a les seves aigües...té un encant especial que fa que sigui única i que ningú es pugui resistir...

La fada és l'encarregada de fer feliços a aquells que passen pel seu davant. Amb els seus poders t'embolcalla de guspires de llum que et converteixen en una nova persona.

Esteu preparats per veure-les?



domingo, 27 de julio de 2014

Reciclant per crear

Acumulació de garrafes i ampolles d'aigua de plàstic...ganes d'experimentar...agafar tisores, ganivet, retolador i cola... Deixar anar la imaginació i crear!
Donar lloc a dos elements ben curiosos. Què hi veieu? En el primer exemplar jo hi veia un gos llop, però d'altres mirades han vist un tió o un porquet. Ha sigut creat amb el cul d'una garrafa de 5litres i el morro és la part de dalt d'una ampolla de 1,5 litres. Els taps corresponents per fer els ulls i llestos.



I en la segona experimentació he utilitzat una altra ampolla de 1,5litres, gomets de colors i la nansa de la garrafa de 5litres. Tot pensat per donar vida a una nau especial. Però hi ha qui hi veu un peix també.



La Joia de la Reina

Enmig de Barcelona en el barri ple d'història dels meus avantpassats, s'hi amaga un indret màgic on les arts hi tenen vida... Aquella olor característica de les cases antigues et dóna la benvinguda a un oasi d'artistes...modistes, gratffiteros, escultors i les joieres. Elles les reines de les joies, Amalia Vermell, estan a la part més alta de la fàbrica, no us ho havia dit, però antigament era una fàbrica i ara un gran canvi de funcions. Molt millor. Si les parets poguessin explicar-nos les coses que en allà s'hi han viscut, en podríem escriure un llibre gegant ;-)

La Laia és una de les Amalies i va ser la nostra mestra iniciàtica en el seu món. El ritual de donar forma a una peça única creada amb coure i esmalt al foc, té el seu punt. La inspiració era una corona reial  i en base a ella la imaginació i la creativitat van començar a dibuixar la silueta del penjoll. Després la part més crítica resiguir el seu contorn amb la serreta fina, però resistent per poder retallar el metall. Suar, concentració, braços tensos, els fantasmes van fugir i gaudir de l'experiència tot un aprenentatge. La llima va acabar de fer els últims retocs per obtenir una creació el més professional possible. I el toc final, triar el polsim de color que més m'agradava i se'ns dubte va ser el lila, el color de la transformació, ideal per a mi jejej. I vinga, encendre el soplet i donar escalfor per sota el metall i així veure transformar el polsim en un altre estat. Va fer com un xup xup l'esmalt i es va desfer, per donar l'aparença d'una uniformitat. Deixar refredar i apa, ara toca envellir la cadeneta de plata amb un tint, i tot seguit unir tots els elements. El resultat final aquesta meravella de joia que lluiré en els moments més especials. La meva primera vivència com a joiera, una prova de què l'artista que tímidament rau dins meu, pot donar molta vida a mil i unes creacions. GRÀCIES hermanito per aquest preciós regal!!!


 
 

lunes, 19 de mayo de 2014

More than words

Les paraules són les meves companyes de viatge, elles m'ajuden a expressar tot el que s'amaga dins meu. Cadascuna guarda mil emocions contingudes i que de moment no volen o no poden sortir. Desitjo que arribi el dia amb què tot flueixi i surti a la llum sense fre. Perquè m'adono que el secret de la vida rau en el fet de tenir l'ànima en pau i poder ser com una és sense por als judicis dels altres.  

sábado, 9 de noviembre de 2013

Art efímer

Passejant passejant vaig topar amb el rei de les bufades musicals, en Louis Amstrong. La seva mirada única i penetrant em va copsar l'atenció. Em vaig acostar a ell i vaig guaitar la precisió de la seva cara, la trompeta i la resta del cos. El fons negre on estava ubicat li donava més vida més presència.
Aquest art efímer com és el Grafiti sempre m'ha encantat. Hi ha creacions que no deixen indiferent i que val la pena immortalitzar en una fotografia. El fet que sigui efímer és una llàstima ja que pot venir un altre grafiter i fer desaparèixer de seguida la creació. En un tres i no res, tot queda ocult i apareix una nova imatge com a protagonista de la paret. Hi ha artistes novells i d'altres amb molt de camí fet que sedueixen amb la seva destresa.