Agraïment

 Hi ha qui diu que sempre cal donar les gràcies amb tot el que ens passa a la vida. La Berta ho tenia clar, ara més que mai volia agrair cadascuna de les vivències que tenia. I per què ho feia? Perquè sabia que cada moment viscut era especial i que no passava perquè si, llavors calia donar agraïment perquè li vingués. Aquest tarannà la feia més propera al estil zen i a mesura que s'hi acostumava més li agradava ser així. Quan quedava amb les amigues a fer un beure, al arribar a casa els enviava missatges al mòbil donant les gràcies per la trobada viscuda. Quan anava a la massatgista també li agraïa haver pogut assistir a la sessió de relaxació i que formés part del seu procés de millora personal. Quan pel carrer un infant li somreia o es mostrava juganer amb la mirada, estava cofoia i plena de satisfacció d'aquell petit gran gest. Cada vivència tinguda era un agraïment i això li donava més força, empenta per seguir confiant amb la màgia de la vida. Perquè cada cosa que vivim ens ve per algun motiu concret i sempre en tot moment cal estar-ne satisfets. El gest de ser agraïts porta més beneficis ja que fa la pròpia vida més lluminosa i saludable. La Berta ho tenia clar ara que havia començat aquesta pràctica no la volia deixar escapar, seguiria essent agraïda i vivint amb molta més pau i serenor interior. En definitiva, tenia més qualitat de vida i això és el millor que un pot desitjar.