domingo, 8 de septiembre de 2013

Petjades del passat


Una excletxa del passat deixa de passar desaparcebuda de les mirades dels vianants. Està refugiada al mur que protegeix la mainada i jovenella en el meu poble d'adopció.

Durant l'espera habitual, avorrida de la inpuntualitat, vaig iniciar l'exploració de les pedres alliberades del arrabossat del ciment. I sense pensar-m'ho et descobreixo bocí preciós i perfectament conservat, senyal que em remet a temps passats. Quant de temps ha hagut de passar perquè naixessis? Tens una forma majestuosa i elegant. Ets l'únic en tota la roca i això et fa protagonista. Dels meus ulls curiosos i juganers no t'has pogut escapar.

M'he sentit per uns instants com el meu estimat idol de joventut, l'Idiana Jones. Adorava la seva passió vers els descobriments arqueològics i desitjava talment ser com ell algun dia. I mira, avui ho he estat. M'he capbussat a imaginar com era la vida quan vas crear-te i així el tic tac del rellotge es feia més agradable. 

Ara que t'he trobat passaràs a formar part de les meves esperes, seràs el meu acompanyant i m'agradaria que m'expliquessis les mil i una històries que has tingut. T'acaronaré i així em transmetràs totes aquestes vivències. I alhora jo compartiré les meves amb tu, què et sembla la proposta? T'hi atreveixes?