Nascuda en una terra de vinyes, on la vida era dura, i sempre amb la natura com a protagonista. En un indret com aquest va viure ela des de la infància, l'àvia Maria, una dona de petita alçada i de complexió més aviat primeta.
Destacava i se la coneixia arreu per la seva cabellera sedosa, llarga i de color cendra intens. Però només la portava lliure quan era diumenge i no feinejava al camp, la resta de dies estava ben cargolada en una trena kilomètrica que li arribava a mitja esquena.
Com he dit la seva dedicació plena era al món de la pagesia, tenint cura del mas, del camp i de la família. Però no era una dona tradicional rural... ella tenia un do, un talent que va treure'n profit des de ben menuda. Treballar amb les mans i d'una manera única: fer ceràmica. Les mans de l'àvia van arribar a crear milers de càntirs, safates, torretes, cassoles... que venia al mercat d'artesans del poble. I més endavant va descobrir el món de l'escultura i es va endinsar en la creació de figures imaginàries i també de reals.
Aquestes mans carregades de força, creativitat, destresa i imaginació van donar vida a peces que van enamorar més d'un i una. I que ara, que ja no hi és, encara tenen gran valor. És el valor de la terra, una terra amb essència de lluita, passió, empenta i curulla de records de família que barrejada entre les seves mans, era capaç de transmetre emocions a tot aquell que li encomanava una peça.
Observo el càntir que tenim damunt la taula del jardí i tanco els ulls i veig les mans de l'àvia que juguen amb la terra i donen vida a noves creacions...
