tag:blogger.com,1999:blog-27547748029520588872024-03-14T02:19:28.575-07:00Ammeg pensamentsammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.comBlogger52125tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-60905937325959853262024-02-02T02:53:00.000-08:002024-02-02T02:53:09.312-08:00Exposició a Sant Martí Sarroca <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgixObi-wuqLac9lVVLTUSY8UWJ-Ri_VWvhwF5RyQRjr5auIzIalbEUlBTu-Y4aW8gq4gi6kmn6MDEXF399Y8AzSdUsrRrT2RTEsSOxNGIRE_ezILzZ6UFuXC5FfySwlco7PIgiv2I1wIExKus9oPVmTDW-Gb5qZvr0p622W5n_KFe6aAT-loHAA1DrFky/s2160/IMG_20240110_130857.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2159" data-original-width="2160" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgixObi-wuqLac9lVVLTUSY8UWJ-Ri_VWvhwF5RyQRjr5auIzIalbEUlBTu-Y4aW8gq4gi6kmn6MDEXF399Y8AzSdUsrRrT2RTEsSOxNGIRE_ezILzZ6UFuXC5FfySwlco7PIgiv2I1wIExKus9oPVmTDW-Gb5qZvr0p622W5n_KFe6aAT-loHAA1DrFky/s320/IMG_20240110_130857.jpg" width="320" /></a></div><br /> Ja només queda una setmana per poder visitar l'exposició Ammeg creacions a la Biblioteca Neus Català de Sant Martí Sarroca.<p></p><p>Estic molt agraïda per aquesta tercera oportunitat de poder mostrar la meva obra escrita. Gràcies a l'expo estic podent fer honor i recordar els meus ancestres. A Sant Martí m'hi connecta la meva branca paterna perquè hi va néixer el meu avi i alhora hi he passat molts estius a la casa de la família de Barcelona. </p><p>A La Torregassa, prop de Sant Jaume dels Domenys m'hi relacionava els meus avis materns que eren nascuts allà.</p><p>De moment l'expo està anant de ruta de poble en poble i en tots ells hi ha un valor important a destacar. Tinc molta gent que m'està fent suport anant a visitar-la però alhora també tinc persones que en la distància m'animen a seguir escrivint i donar-me a conèixer. A tots ells i elles: moltíssimes gràcies!</p><p><br /></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-73367279992464227192024-01-10T03:11:00.000-08:002024-01-10T03:11:50.397-08:00Exposició a Sant Martí Sarroca <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiASNVX6l6IMJsbXyUCr_EUwNiWZNc8bICY51J75T8dNCHRX00KFoBPaIMSWbfT2mh5ANs8GU2UStUJC3ufhoUsUEDEhS4dPP0nZ6RZS1vxqKROhT9uUJxiBS4EKOJYlBuYIba4MT064nAqIoIL5en0M83qsKc5o0YrjODZiZh9J_SDfoFJtZSI4sA3CUQx/s2000/exposicio_ammeg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1414" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiASNVX6l6IMJsbXyUCr_EUwNiWZNc8bICY51J75T8dNCHRX00KFoBPaIMSWbfT2mh5ANs8GU2UStUJC3ufhoUsUEDEhS4dPP0nZ6RZS1vxqKROhT9uUJxiBS4EKOJYlBuYIba4MT064nAqIoIL5en0M83qsKc5o0YrjODZiZh9J_SDfoFJtZSI4sA3CUQx/s320/exposicio_ammeg.jpg" width="226" /></a></div><br />Del 10 de gener al 10 de febrer es podrà visitar a la Biblioteca Neus Català i Pallejà de Sant Martí Sarroca l'exposició "Ammeg creacions". Serà la tercera oportunitat de donar a conèixer la meva mostra de relats inspirats en fotografies. Em fa especial il.lusió poder-la tenir en aquest municipi ja que hi estic vinculada familiarment. Si encara no l'heu vista us animo anar-la a veure. I de passada podeu gaudir del nou espai cultural com és la biblioteca, amb unes fantàstiques instal·lacions i un fons bibliogràfic potent. <p></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-10073084673354070152023-09-21T03:16:00.003-07:002023-09-21T03:16:32.200-07:00EXPO EN RUTA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGrdbqxKM808-tFx_qRtrRyyGGFRzmvWSX3GkMs43Yz08OgJAWHxIyu6Oj0N3buYtH2POYpweArBbajrXYSmg8ZzgcOpDAY-qdGHKLd-oHcKwpF_NK88kJMLsIbUAvdPsmrzY6Ds6NB-OyOjE5gdon8iNASGbfnqRwoaqGZrrVK9EtnFj5bqCdzxrdWiHR/s1151/IMG_20230921_120823.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1151" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGrdbqxKM808-tFx_qRtrRyyGGFRzmvWSX3GkMs43Yz08OgJAWHxIyu6Oj0N3buYtH2POYpweArBbajrXYSmg8ZzgcOpDAY-qdGHKLd-oHcKwpF_NK88kJMLsIbUAvdPsmrzY6Ds6NB-OyOjE5gdon8iNASGbfnqRwoaqGZrrVK9EtnFj5bqCdzxrdWiHR/s320/IMG_20230921_120823.jpg" width="300" /></a></div><br /> <p></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-65703561233931255612023-04-25T01:39:00.003-07:002023-04-25T01:39:39.598-07:00Exposició a La Torregassa <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglSlG_HZEKk6ML8sjxmSZPfg4_ivZ83UFhp5t-5eNdMDFcqYES8GZvxycHJRNBQw7n_LVVdkrCXbjD-nKHruCrbxdwG3uaSFTe2DjeHlhWecVnmWLlVD6-TqgI4ACiIRYvihooBE7LDyrcgrez6ZGz5YLMOJ0_qsNN5WdAR4MieCMYwIhhwSA76Jd9oA/s1363/IMG_20230422_221654.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1044" data-original-width="1363" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglSlG_HZEKk6ML8sjxmSZPfg4_ivZ83UFhp5t-5eNdMDFcqYES8GZvxycHJRNBQw7n_LVVdkrCXbjD-nKHruCrbxdwG3uaSFTe2DjeHlhWecVnmWLlVD6-TqgI4ACiIRYvihooBE7LDyrcgrez6ZGz5YLMOJ0_qsNN5WdAR4MieCMYwIhhwSA76Jd9oA/s320/IMG_20230422_221654.jpg" width="320" /></a></div><br />Fins el 21 de maig es podrà visitar l'exposició de relats inspirats en fotografies a La Societat del poble tarragoní de La Torregassa. La inauguració va anar de meravella. Vaig tenir el suport de la família i una bona acollida de la gent del poble. El discurs presentació va ser un petit homenatge als meus avantpassats materns que eren nascuts allà i també vaig fer honor al besavi que fou el propietari del primer local social del poble. Tot estava connectat i entrellaçat per fer una bona posada en escena en un dia tant especial com aquest.<p></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-82214816299764398092023-04-17T05:29:00.004-07:002023-04-17T05:29:43.785-07:00Exposició en ruta, propera parada La Torregassa <p> Del 22 d'abril al 21 de maig l'exposició "Ammeg creacions" estarà a La Societat de La Torregassa, Sant Jaume dels Domenys, Tarragona.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1TcPLBH56HTZ5llmnyGbLvA6MI20X6YwRG3qnpO8n49Osd28ePLzy1Z1cbwhtEunnxibm6twk95PSe9ekwjKaexARkCjZYaqWA-dd3_dP9PjMT_-KcVy9BDOK7Z6XpQqD1x34RY_F0p09XosanyQOWgu_lrSUK4E9NPP_19JzZHbD2kDtLMNQCTE_Yg/s3487/IMG_20230414_090021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3487" data-original-width="2160" height="501" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1TcPLBH56HTZ5llmnyGbLvA6MI20X6YwRG3qnpO8n49Osd28ePLzy1Z1cbwhtEunnxibm6twk95PSe9ekwjKaexARkCjZYaqWA-dd3_dP9PjMT_-KcVy9BDOK7Z6XpQqD1x34RY_F0p09XosanyQOWgu_lrSUK4E9NPP_19JzZHbD2kDtLMNQCTE_Yg/w310-h501/IMG_20230414_090021.jpg" width="310" /></a></div><br /><p><br /></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-27816231999877531342023-02-14T04:20:00.002-08:002023-02-14T04:20:20.965-08:00Aprenentatge constant<p> M'agrada aprendre coses noves. Tinc ganes de poder dedicar part del meu temps a nodrir-me de nous coneixements. Hi ha qui diu que el saber no ocupa lloc i és ben cert. Part de la meva vida m'he dedicat més a formar-me que treballar. Sempre he trobat més engrescador i motivador aprendre, m'ha enriquit i m'ha fet sentir plena. Si m'haguessin pagat per totes les hores de formació rebuda ara seria mil.lionaria. Quines coses, oi? Per més que passi el temps el meu interès en tenir nous aprenentatges creix i perdura. Es un valor clau a la meva vida i estic molt il.lusionada que ara pugui reprendre-ho. Tot acaba arribant.</p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-33528148411575107792023-01-10T04:00:00.004-08:002023-04-25T01:40:57.421-07:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCaPO07CaxwOzDusY4DhQa0R2uMLvPvedQkvCSiE6-05ZONlqXVyNkxdfBfXIHN8HCZfn5SN88umoyERGKXPFUascjx_CpyXcVZc90H7f52a68aT7J8SUzBg8tNMnXAGQYd8qs6OM3zav92J6Fhk2wCwxjjla7IVCa6okEh__FOR9qwQiBm-VAYKa_ng/s2880/IMG_20230110_125708.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2880" data-original-width="2160" height="459" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCaPO07CaxwOzDusY4DhQa0R2uMLvPvedQkvCSiE6-05ZONlqXVyNkxdfBfXIHN8HCZfn5SN88umoyERGKXPFUascjx_CpyXcVZc90H7f52a68aT7J8SUzBg8tNMnXAGQYd8qs6OM3zav92J6Fhk2wCwxjjla7IVCa6okEh__FOR9qwQiBm-VAYKa_ng/w344-h459/IMG_20230110_125708.jpg" width="344" /></a></div><br /><p></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-65671450161737930802022-10-25T04:58:00.001-07:002022-10-25T04:58:10.429-07:00Experimentant amb aquarel·les <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtnMUC9Efi0MYcuuDVzeOc60HJDUeZB6x1e_mFzqznv8Lo3IMjvbyemFHaNmrUa95GNcro9ANKCvuYSv_9CX8vAm_rsXN_z-WdLzfBOmE3r1LTJuHp1-wdBJ4BuWmydhdrARDXj1AsvS9nMQ89-67NAGdZluYD8ii8mBFmBfFPeW3HAo2Um59pC-a0w/s3316/SAVE_20221025_135452.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3316" data-original-width="2874" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtnMUC9Efi0MYcuuDVzeOc60HJDUeZB6x1e_mFzqznv8Lo3IMjvbyemFHaNmrUa95GNcro9ANKCvuYSv_9CX8vAm_rsXN_z-WdLzfBOmE3r1LTJuHp1-wdBJ4BuWmydhdrARDXj1AsvS9nMQ89-67NAGdZluYD8ii8mBFmBfFPeW3HAo2Um59pC-a0w/s320/SAVE_20221025_135452.jpg" width="277" /></a></div><br /> Avui he passat un matí ben acompanyada de la Rosada i experimentant amb les aquarel·les. Ella ha estat una bona mestra de pintura i m'ha irradiat pau i tranquil·litat. En el seu taller d'art hi ha molt bones vibracions i s'hi està molt a gust, és ideal per crear i no parar de provar coses noves. Repetirem l'experiència! Compartir activitats artístiques és el millor que hi ha.<p></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-80494509536525111612022-10-24T01:11:00.000-07:002022-10-24T01:11:05.678-07:001935 Barcelona, un any abans de la Guerra Civil.<p> Observo detingudament el meu voltant. Els fanals encesos que donen
molta vida als carrers empedrats. Remor de persones de classes
socials diverses: comerciants, soldats, artistes, amos de
filatures... Al carrer Sant Pau on vivim hi ha el Liceu que aplega a
la gent més rica de la ciutat els quals es passegen amb els seus
trajos i joies brillants. El meu carrer és un lloc de contrastos.</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
El Bar Viñeta, el negoci familiar, està al carrer Cadena. És on jo
m’hi he criat juntament amb les meves germanes: la Carmeta i la
Mercè.
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Ara estic casada amb l’Antonio i tenim un únic fill que té cinc
anyets, el Josep. El meu marit és de Can Lleó una barriada d’un
poble penedesenc. Va marxar a buscar-se la vida a la capital
treballant de cambrer. I aquí va ser om em va conèixer a mi. Passa
molts nervis a la feina i li agafen uns atacs que l’obliguen a
posar-se una injecció. Jo ho passo molt malament, em fa patir, em
dol veure’l així. Ens han recomanat d’anar a viure un lloc
tranquil, lluny del bullici de la gran ciutat. I hem decidit marxar a
Vilafranca, un poble prop de casa els sogres al Penedès. Allà la
família de l’Antonio coneixen un senyor que és propietari d’una
botiga i necessita un soci. I això és el que farem.</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Intento copsar tots els records i sensacions de la meva estimada
Barcelona. Una llàgrima em regalima per la cara. Els pares i
germanes s’acomiaden efusivament mentre m’envaeix una tristor que
m’acompanyarà a partir d’ara. Intento dissimular amb el nen i li
faig festes, però el meu home se n’ha adonat i em fa un petó a la
galta. Cada vegada se sent més silenci i tot està més fosc. Poc a
poc em vaig adormint presa per una passió de son barrejada amb pena.</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
I al cap d’una estona noto que em sacsegen el braç, ja hem
arribat a Vilafranca. Obro els ulls i no puc creure on he anat a
parar. Una gran tenebra omple l’espai i la polseguera que hem
aixecat al carrer ens embolcalla. Només hi ha un fanal per carrer i
el terra és de sorra. El nen dorm, procuraré no despertar-lo perquè
haig de pair tot aquest canvi. La casa és al carrer Ateneu, prop la
via del tren. No es veu ni una ànima, silenci absolut, algun veí
tafaner treu el cap per la finestra i ens mira. Em va costar molt
prendre aquesta decisió, però el benestar del meu Antonio és el
primer.
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Entrem les maletes al pis i aquella tristor que va començar a
Barcelona em retorna. No puc evitar començar a plorar, aquest cop ho
faig desconsoladament sense fre. Ploro i ploro. Per uns instants em
sento alleugerida. He fet desaparèixer aquella sensació
desagradable. Em ve un cansament de cop i volta, suposo que degut a
la tensió acumulada, amb tantes emocions en poca estona. M’assec
al llit i m’adormo.
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
L’endemà em disposo a posar ordre a la munió de paquets i maletes
que hem portat. El nen comença a riure i a jugar. Això m’aporta
aire fresc, una llum a tota aquesta foscor. Truquen a la porta, és
la veïna del costat que em ve a saludar. Xerrem una bona estona i em
reconforta.
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Els dies van passant i he anat acceptant on visc. Però enyoro a les
meves germanes i els pares. Al cap d’un any esclata la maleïda
guerra civil.</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
En temps de guerra vam tenir menjar gràcies als sogres que des de
Cal Marquet ens donaven cansalada, ous, gallines, llet... Tenir
família a pagès va ser de gran ajuda. Recordo amb molta por quan
venia la pava i tots ens havíem d’amagar sota el llit o a vegades
anàvem al refugi de l’estació enològica. Eren uns instants
incerts i plens de pànic. Mai sabies si et tocaria a tu, o al veí...
Els bombardejos eren continuats i es feia dur viure’ls. Sort que
tenia bona relació amb el veïnat i en les estones tranquil·les
anava a fer tertúlia amb l’Encarnació, així passaven millor els
dies.
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
L’Antonio continuava amb la seva malaltia molt forta. Hi havia dies
que queia pel carrer i em venien a buscar. Sempre em feia un salt al
cor. No podia viure pas calmada sempre estava patint per ell i pel
nen, perquè al ser fill únic demandava totes les meves atencions.
La meva vida a Vilafranca no era la que jo desitjava. Enyorava tant
la meva estimada ciutat i els carrers del Raval animats i plens de
gent, on el sereno ho vigilava tot. Quina nostàlgia m’entrava...
En aquest poble mai vaig ser feliç. Tot eren problemes. Amb la
botiga de recanvis de cotxe que va seguir l’Antonio fent societat
amb el Guasch es feia complicat. L’entesa entre els dos socis no
sempre era la desitjada i teníem maldecaps dia sí dia també. El
caràcter fort del meu home tampoc facilitava les coses, més aviat
les feia més complexes.</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
I ell estava part del dia a la botiga i jo sola a casa només tenint
cura del petitó, i intentant viure el millor possible en aquest coi
de poble. A casa seva sempre estava ocupada treballant al bar i
ajudant la mare a la cuina. Aquí només tenia que fer-me càrrec de
la casa, el nen i vetllar per la delicada salut de l’Antonio.
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Quan tenia la visita de la família de Barcelona sí que era una
festa i una alegria màxima. Les germanes estàvem molt unides i al
veure’ns ens agafa nostàlgia i felicitat de retrobar-nos. Sobretot
m’avenia amb la Carmeta. Ella era una bona dona i dòcil, amb el
meu caràcter fort i dominant fèiem equilibri. Per edat estàvem més
properes que la Mercè que era la petita de casa. Quan les tenia a
casa desitjava que no passés el temps i que es poguessin quedar tot
el temps del món junt amb mi. Però arribava el moment de marxar i
la separació es feia molt dura i difícil. A saber quan de temps
hauria de passar més per tornar-les a veure.
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
Els estius baixaven els meus nebots i es quedaven a casa a passar el
temps estival junt amb el Josep. Jugaven al carrer amb els amics del
barri i passaven uns bons dies acompanyats de tots nosaltres.
M’agradava fer de tieta i tenir-los per casa, em feia sentir
propera a Barcelona, la meva estimada ciutat i on la família seguia
vivint.</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
El Josep es va anar fent gran i ja anava ajudar al meu home a la
botiga. Llavors estava més estones soles a casa. Sempre he estat de
sortir poc al carrer. El meu caràcter tancat, trist, nostàlgic no
em permetia ser massa de carrer, feia vida totalment casolana. Aquest
fet no ajudava gaire a què pogués ser una dona feliç i integrada a
la vila. Més aviat me’n mantenia el marge de la vida vilafranquina
i estava tancada a casa nostra. Ja en tenia prou de poder tenir
contacte amb les veïnes puntualment.</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-2289950217610645272022-10-20T05:33:00.000-07:002022-10-20T05:33:09.223-07:00M'agrada<p> M'agrada créixer i evolucionar</p><p>perquè cada dia és un aprenentatge.</p><p>M'agrada l'equilibri i la serenitat </p><p>perquè em permeten veure-ho </p><p>amb més claretat i acció suau.</p><p><br /></p><p>M'agrada fluir amb la vida </p><p>perquè fa possible que tot esdevingui </p><p>natural i al temps just.</p><p>M'agrada agraïr cada dia </p><p>perquè em fa millor persona,</p><p>més en sintonia amb la vida.</p><p><br /></p><p>M'agrada demanar desitjos al univers </p><p>perquè sempre s'acaben complint </p><p>i m'aporten satisfaccions.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-41802516918140059792022-10-20T05:22:00.000-07:002022-10-20T05:22:52.602-07:00Agraïment<p> Hi ha qui diu que sempre cal donar les gràcies amb tot el que ens passa a la vida. La Berta ho tenia clar, ara més que mai volia agrair cadascuna de les vivències que tenia. I per què ho feia? Perquè sabia que cada moment viscut era especial i que no passava perquè si, llavors calia donar agraïment perquè li vingués. Aquest tarannà la feia més propera al estil zen i a mesura que s'hi acostumava més li agradava ser així. Quan quedava amb les amigues a fer un beure, al arribar a casa els enviava missatges al mòbil donant les gràcies per la trobada viscuda. Quan anava a la massatgista també li agraïa haver pogut assistir a la sessió de relaxació i que formés part del seu procés de millora personal. Quan pel carrer un infant li somreia o es mostrava juganer amb la mirada, estava cofoia i plena de satisfacció d'aquell petit gran gest. Cada vivència tinguda era un agraïment i això li donava més força, empenta per seguir confiant amb la màgia de la vida. Perquè cada cosa que vivim ens ve per algun motiu concret i sempre en tot moment cal estar-ne satisfets. El gest de ser agraïts porta més beneficis ja que fa la pròpia vida més lluminosa i saludable. La Berta ho tenia clar ara que havia començat aquesta pràctica no la volia deixar escapar, seguiria essent agraïda i vivint amb molta més pau i serenor interior. En definitiva, tenia més qualitat de vida i això és el millor que un pot desitjar.</p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-9193481628151833272022-10-20T05:08:00.001-07:002022-10-20T05:08:35.806-07:00L'univers ho fa realitatSense adonar-se'n li ha tornat a passar. Una vegada més un dels desitjos que en Daniel tenia se li ha complert. Ell ho va demanar a l'univers i se li ha fet realitat. Té un do cada cosa que pensa que li agradaria acaba passant. Ha d'anar molt en compte amb el que li passa pel cap perquè si és alguna cosa molt agosarada li suposaria un gran repte encaixar-ho. El cas és que va pensar que li agradaria que el vinguessin a buscar per treballar i també va pensar que voldria estar envoltat de canalla. Doncs ambdues situacions han estat possible. És envejat per molta gent ja que aquest do no és molt habitual, llavors aquells que no tenen gaire a favor la sort li tenen molta tírria. És un fet que hi haurà de conviure perquè ell no pot canviar la seva naturalesa tant connectada amb les lleis universals. Li agrada ser així perquè sovint aconsegueix petits somnis i desitjos que li ronden pel seu caparró, és de gran satisfacció. El dia que li van explicar el seu do no s'ho podia creure i ara intenta tenir bons pensaments perquè si s'han d'acabar fent realitat almenys que siguin assumibles. Ho viu com un divertiment, com un fet màgic que ell sol en té la clau. ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-35845858878919863112022-10-19T06:28:00.001-07:002022-10-19T06:28:15.209-07:00Escriptura i creixement personal<p> Últimament poso en pràctica l'ús de l'escriptura per el meu procés de creixement personal. Cada dia escric al meu diari les experiències viscudes dia a dia i en faig una valoració. Vaja que arribo a treure un aprenentatge d'aquell fet viscut i hi poso energia, forces i ganes per aplicar-lo a la meva vida. Camino amb una motxilla plena de vivències que cadascuna d'elles guarda dins seu un aprenentatge de vida. Tot el que ens passa té sempre una part positiva encara que de vegades no li sabem veure. Lo important és poder extreure la lliçó i seguir caminant amb nous recursos personals per aplicar quan sigui necessari. L'escriptura lligada al creixement personal és una modalitat possible i molt útil per millorar el nostre estat d'ànim i la nostra naturalesa humana. És del tot recomanable. Si no ho heu provat mai us aconsello que us hi endinseu i proveu l'experiència.</p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-56563331470333694072022-10-19T06:20:00.000-07:002022-10-19T06:20:42.064-07:00IOGA <p> La pràctica del ioga és de vital importància. Aporta beneficis al cos i a la ment. És un exercici molt complert. Quan practico ioga estic concentrada en l'activitat i tinc el pensament lligat a la respiració conscient. Una unió sanadora que calma l'ànima esverada. M'agrada poder anar a classes perquè vetllo per la meva salut i benestar. És una molt bona activitat que recomano a tothom. Vinga animeu-vos a provar l'experiència!</p><p>He provat el tai-txi i el txikung però no m'han semblat unes pràctiques tant complertes. És fa treball, però l'efecte és diferent, no tant complert. </p><p>Lo important i necessari és fer exercici. Aporta vitalitat al cos i el nostre dia a dia guanya salut i benestar.</p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-86166461048813835112022-10-19T06:01:00.002-07:002022-10-19T06:01:16.818-07:00Pas a pas...<p> A mesura que passen els dies, les setmanes i mesos més aprenc a deixar fluir. Tot va arribant a la justa mesura quan és el moment oportú. Estic satisfeta i feliç d'aquest fet. Quan menys he esperat una cosa m'ha arribat. És del que tracta la vida d'anar fluint i deixant-nos endur per l'esdevenir de cada instant. Namaste🙏🏼</p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-25431992534646723362022-10-03T01:51:00.002-07:002022-10-03T01:51:15.529-07:00Missatges<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLGUjO1L2QL1xVfHTSDorAE2LBleRyuDT-YLG0_pPpbR1nLJbhm0aY3QVnmChxupBiDg3q0w77XrLdLOaSfzHeoEkwfDFr_hVQcsPcmHHH4et75L-i-HwzglHHQfdQPx7OEqOiAq4lo9rOG7Gh_Nc0iajnDj2Zwg7zmW5R6v-LuVar3AckP8uU7SMDVg/s965/298959065_3346611802287686_4325675125142068014_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="965" data-original-width="755" height="588" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLGUjO1L2QL1xVfHTSDorAE2LBleRyuDT-YLG0_pPpbR1nLJbhm0aY3QVnmChxupBiDg3q0w77XrLdLOaSfzHeoEkwfDFr_hVQcsPcmHHH4et75L-i-HwzglHHQfdQPx7OEqOiAq4lo9rOG7Gh_Nc0iajnDj2Zwg7zmW5R6v-LuVar3AckP8uU7SMDVg/w460-h588/298959065_3346611802287686_4325675125142068014_n.jpg" width="460" /></a></div><br /> Poema premiat al concurs literari del Pilar de Vuit 2013<p></p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-80106439438506420092022-10-03T01:48:00.005-07:002022-10-03T01:48:53.761-07:00Admirarelat 2018<p> <span style="background-color: white; color: #050505; font-family: inherit; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Fruit de l'atzar ens situàrem l'un al costat de l'altre, tot contemplant el marenostrum. La seva mirada restava amagada i plena de misteri darrera els vidres, lleugerament opacs, que la protegien. Els seus ulls, plens de vida, resseguien l'horitzó i gaudien de les tonalitats de l'aigua al capvespre. El ritual de la davallada d'en Llorenç es copsava en la fotografia reflectida a les seves ulleres. Un record que continua i, em permet tenir una visió amorosa i tendre d'aquells </span><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: inherit; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><a style="color: #385898; cursor: pointer; font-family: inherit;" tabindex="-1"></a></span><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: inherit; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">instants fugissers.</span></p><div class="l7ghb35v kjdc1dyq kmwttqpk gh25dzvf jikcssrz n3t5jt4f" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><a class="qi72231t nu7423ey n3hqoq4p r86q59rh b3qcqh3k fq87ekyn bdao358l fsf7x5fv rse6dlih s5oniofx m8h3af8h l7ghb35v kjdc1dyq kmwttqpk srn514ro oxkhqvkx rl78xhln nch0832m cr00lzj9 rn8ck1ys s3jn8y49 icdlwmnq cxfqmxzd d1w2l3lo tes86rjd" href="https://www.facebook.com/hashtag/admirarelat18?__eep__=6&__cft__[0]=AZWMT_cuKyjXAYeTRI0P1bAF_a9RiOIbuT9HiCq18lW38ZYWBKAcBsuuauJuB7xl7E9uQPC2xrOn6-rR5kExm-gl1kTJRN9jmYA3PgE3AUiwTIpPAypBcZxIcsbMcTwXftZXR9s2TN4ly3uBBHtN9MyMN9BFtkuNLKBN2vPGTGiAnA&__tn__=*NK-R" role="link" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: transparent; border-color: initial; border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; cursor: pointer; display: inline; font-family: inherit; list-style: none; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" tabindex="0">#admirarelat18</a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="qi72231t nu7423ey n3hqoq4p r86q59rh b3qcqh3k fq87ekyn bdao358l fsf7x5fv rse6dlih s5oniofx m8h3af8h l7ghb35v kjdc1dyq kmwttqpk srn514ro oxkhqvkx rl78xhln nch0832m cr00lzj9 rn8ck1ys s3jn8y49 icdlwmnq cxfqmxzd d1w2l3lo tes86rjd" href="https://www.facebook.com/hashtag/admirarelat18?__eep__=6&__cft__[0]=AZWMT_cuKyjXAYeTRI0P1bAF_a9RiOIbuT9HiCq18lW38ZYWBKAcBsuuauJuB7xl7E9uQPC2xrOn6-rR5kExm-gl1kTJRN9jmYA3PgE3AUiwTIpPAypBcZxIcsbMcTwXftZXR9s2TN4ly3uBBHtN9MyMN9BFtkuNLKBN2vPGTGiAnA&__tn__=*NK-R" role="link" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; background-color: transparent; border-color: initial; border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; cursor: pointer; display: inline; font-family: inherit; list-style: none; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation;" tabindex="0"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPYSgkDAcZ66rx3VohZZdj0Hi098a8fgVGVa8U6mj1MxUDJ6FODAd8bHypHPj6p7yJuN93cOQW4JHYE6Qv49GCOGuDCZfDhDf8u1THst89spjsoGpOnLvNygwqmXWAQTaWWktdnEdq20ldlif5UKf3UFDbATHjzuA4aKhvZPRnmlYuYsXWa06JzK1REQ/s720/310400514_3389755177973348_3337141633751383345_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="720" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPYSgkDAcZ66rx3VohZZdj0Hi098a8fgVGVa8U6mj1MxUDJ6FODAd8bHypHPj6p7yJuN93cOQW4JHYE6Qv49GCOGuDCZfDhDf8u1THst89spjsoGpOnLvNygwqmXWAQTaWWktdnEdq20ldlif5UKf3UFDbATHjzuA4aKhvZPRnmlYuYsXWa06JzK1REQ/s320/310400514_3389755177973348_3337141633751383345_n.jpg" width="320" /></a></div><div dir="auto" style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>Microrelat i fotografia seleccionats en el premi Admiravision de Sant Jordi 2018</span></div></div>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-21270297764318677912022-10-03T01:44:00.002-07:002022-10-03T01:44:30.556-07:00I si...?<p>Enguany per Sant Jordi vaig participar al concurs organitzat des de El Despertador amb un relat que mostrés una situació de sortir de la zona de confort. No vaig ser premiada però va ser un bon exercici poder fer aquesta reflexió i donar vida al text. Per poder llegir el relat cliqueu aquest enllaç <a href="https://el-despertador.com/2022/04/22/i-si-gemma-bertran/">I si...??</a> </p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-86075684195504272172022-10-03T01:40:00.001-07:002022-10-03T01:40:55.053-07:00CONTE DE NADAL<p>Fa uns anys vaig localitzar per atzar a les xarxes que havien felicitat el Nadal a Catalunya Ràdio amb un conte meu. El van extreure del web de Guimerà on estava publicat perquè vaig participar en un concurs. Per si voleu donar una ullada al relat podeu clicar l'enllaç següent i ho podreu escoltar: <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-radio-us-felicita-el-nadal/clara-jordan-llegeix-el-rei-de-les-festes-de-gemma-bertran-rosell/coleccio/1130/774124/">Conte de Nadal "El rei de les festes"</a> </p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-83803911229812217012022-09-27T05:24:00.000-07:002022-09-27T05:24:28.416-07:00LES MANS DE L'ÀVIA<p style="text-align: justify;"> Nascuda en una terra de vinyes, on la vida era dura, i sempre amb la natura com a protagonista. En un indret com aquest va viure ela des de la infància, l'àvia Maria, una dona de petita alçada i de complexió més aviat primeta.</p><p style="text-align: justify;">Destacava i se la coneixia arreu per la seva cabellera sedosa, llarga i de color cendra intens. Però només la portava lliure quan era diumenge i no feinejava al camp, la resta de dies estava ben cargolada en una trena kilomètrica que li arribava a mitja esquena. </p><p style="text-align: justify;">Com he dit la seva dedicació plena era al món de la pagesia, tenint cura del mas, del camp i de la família. Però no era una dona tradicional rural... ella tenia un do, un talent que va treure'n profit des de ben menuda. Treballar amb les mans i d'una manera única: fer ceràmica. Les mans de l'àvia van arribar a crear milers de càntirs, safates, torretes, cassoles... que venia al mercat d'artesans del poble. I més endavant va descobrir el món de l'escultura i es va endinsar en la creació de figures imaginàries i també de reals.</p><p style="text-align: justify;">Aquestes mans carregades de força, creativitat, destresa i imaginació van donar vida a peces que van enamorar més d'un i una. I que ara, que ja no hi és, encara tenen gran valor. És el valor de la terra, una terra amb essència de lluita, passió, empenta i curulla de records de família que barrejada entre les seves mans, era capaç de transmetre emocions a tot aquell que li encomanava una peça.</p><p style="text-align: justify;">Observo el càntir que tenim damunt la taula del jardí i tanco els ulls i veig les mans de l'àvia que juguen amb la terra i donen vida a noves creacions...</p>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-81697181415335365272022-02-08T03:27:00.001-08:002022-02-08T03:27:56.299-08:00El far del sud ella es mira<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-fUCHhks1ogg/VtsTMu6-8nI/AAAAAAAABDY/fY0O7OnmBnI/s1600/080.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-fUCHhks1ogg/VtsTMu6-8nI/AAAAAAAABDY/fY0O7OnmBnI/s320/080.JPG" width="320" /></a><span style="color: #741b47;"><span style="background-color: #741b47;"><b><span style="background-color: white;"> </span></b></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #741b47;"><span style="background-color: #741b47;"><b><span style="background-color: white;">El misteri que</span><span style="background-color: white;"> s'amaga en un far sempre m'ha captivat. Qui hi viurà ? A quanta gent haurà salvat a no perdre el seu rumb personal? </span></b></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #741b47;"><span style="background-color: #741b47;"><b><span style="background-color: white;">Un FAR és un símbol potent que sempre m'ha acompanyat perquè hi ha moments a la vida que es busca la LLUM per sortir de la foscor on estem immersos en segons quins instants. Però hi ha una altra versió tothom podem irradiar llum i ser model per altres persones. Per tant, no cal anar voleiant tant per ajudar a il·luminar perquè només brillant des d'on estem ja podem ser de gran ajuda.<br /></span></b></span></span></div>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-37487263432355654912016-03-05T09:06:00.001-08:002016-03-05T09:06:59.967-08:00These boots are made for walking<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-fuE1BWK1_v4/VtsPAbrAGEI/AAAAAAAABDM/ZlveQ8hV72o/s1600/CAM00882.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://2.bp.blogspot.com/-fuE1BWK1_v4/VtsPAbrAGEI/AAAAAAAABDM/ZlveQ8hV72o/s320/CAM00882.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #a64d79;"><b>Les sabatetes màgiques, el seu color és el roig font d'energia i vitalitat. Tot aquell que se les posi viu una metamorfosi...una transformació que esdevé una nova persona i obtens els poders de fer l'impossible. L'efecte dura el temps que les portes posades, però a vegades encara continua una estona quan ja no les tens als peus. Si recordes els instants viscuts amb elles et sents diferent i ple de valentia, força, elegància, bellesa, estil... I quan hi balles estàs en una altra esfera i et sents la reina de la pista, deleitosa de moure't sense parar perquè els seus poders són tant grans que no deixen indiferent a ningú. Llarga vida a les sabatetes màgiques, hi ha un abans i després de la seva presència :-) Si somrius a la vida, la vida et somriurà!!!</b></span></div>
ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-36692679363833340612014-11-02T03:00:00.002-08:002014-11-02T03:00:32.893-08:00Cor i ment: la unió fa la força<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-_TzaAhSzGDA/VFYMxL3bxNI/AAAAAAAAAos/LTh_9GtHmiI/s1600/CAM00141.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #741b47;"><strong><img border="0" closure_lm_455980="null" src="http://2.bp.blogspot.com/-_TzaAhSzGDA/VFYMxL3bxNI/AAAAAAAAAos/LTh_9GtHmiI/s1600/CAM00141.jpg" height="240" mua="true" width="320" /></strong></span></a></div>
<span style="color: #741b47;"><strong>Una imatge val més que mil paraules...mireu aquesta paret que parla per si mateixa...</strong></span><br />
<br />
<strong><span style="color: #741b47;">D'una banda, el COR s'obre i s'expressa amb llibertat. D'ell brollen mil emocions que brillen amb intensitat...</span></strong><br />
<strong><span style="color: #741b47;">I per l'altra, la MENT que també té ansies de volar i deixar-se alliberar...</span></strong><br />
<br />
<strong><span style="color: #741b47;">Aquests dos elements units són la clau de la vida. Un sense l'altre no té raó de ser. La unió fa la força, gran frase!</span></strong><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="color: #741b47;"><strong></strong></span>ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-61807607111339543922014-11-02T02:47:00.000-08:002014-11-02T02:47:57.209-08:00Éssers màgics<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;"><strong>Els éssers màgics s'han apoderat de mi avui...tenien ganes de tenir vida pròpia i mita'ls aquí estan. </strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;"><strong>La sireneta sedueix a tots els navegants que apareixen a les seves aigües...té un encant especial que fa que sigui única i que ningú es pugui resistir...</strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;"><strong>La fada és l'encarregada de fer feliços a aquells que passen pel seu davant. Amb els seus poders t'embolcalla de guspires de llum que et converteixen en una nova persona.</strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;"><strong>Esteu preparats per veure-les? </strong></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<span style="color: #a64d79;"><strong></strong></span><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-_6xyrX9zUpA/VFYJrhGMdGI/AAAAAAAAAog/-qYfDghR2ZA/s1600/CAM00653.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #a64d79;"><strong><img border="0" closure_lm_195300="null" src="http://2.bp.blogspot.com/-_6xyrX9zUpA/VFYJrhGMdGI/AAAAAAAAAog/-qYfDghR2ZA/s1600/CAM00653.jpg" height="320" mua="true" width="240" /></strong></span></a></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-UZ9hCsxJC3Y/VFYJjxN6skI/AAAAAAAAAoY/4_FA6iYSppc/s1600/CAM00657.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="color: #a64d79;"><strong><img border="0" closure_lm_195300="null" src="http://1.bp.blogspot.com/-UZ9hCsxJC3Y/VFYJjxN6skI/AAAAAAAAAoY/4_FA6iYSppc/s1600/CAM00657.jpg" height="320" mua="true" width="240" /></strong></span></a></div>
ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2754774802952058887.post-61971666962633650232014-07-27T07:45:00.001-07:002014-07-27T07:45:55.908-07:00Reciclant per crear<span style="color: #351c75;"><strong>Acumulació de garrafes i ampolles d'aigua de plàstic...ganes d'experimentar...agafar tisores, ganivet, retolador i cola... Deixar anar la imaginació i crear!</strong></span><br />
<strong><span style="color: #351c75;">Donar lloc a dos elements ben curiosos. Què hi veieu? En el primer exemplar jo hi veia un gos llop, però d'altres mirades han vist un tió o un porquet. Ha sigut creat amb el cul d'una garrafa de 5litres i el morro és la part de dalt d'una ampolla de 1,5 litres. Els taps corresponents per fer els ulls i llestos.</span></strong><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-XST1bsN-Wxw/U9UNTKS2zMI/AAAAAAAAAgQ/o6c0p8QxEMk/s1600/CAM00336.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_lm_320958="null" src="http://3.bp.blogspot.com/-XST1bsN-Wxw/U9UNTKS2zMI/AAAAAAAAAgQ/o6c0p8QxEMk/s1600/CAM00336.jpg" height="320" width="240" yua="true" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iX7gAI79dOY/U9UNZc9RK6I/AAAAAAAAAgY/lJYf6-70_V8/s1600/CAM00335.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_lm_320958="null" src="http://1.bp.blogspot.com/-iX7gAI79dOY/U9UNZc9RK6I/AAAAAAAAAgY/lJYf6-70_V8/s1600/CAM00335.jpg" height="320" width="240" yua="true" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-wDS0Ah6M-5k/U9UNfuj8A9I/AAAAAAAAAgg/-H_wMBYs7BI/s1600/CAM00337.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" closure_lm_320958="null" src="http://1.bp.blogspot.com/-wDS0Ah6M-5k/U9UNfuj8A9I/AAAAAAAAAgg/-H_wMBYs7BI/s1600/CAM00337.jpg" height="320" width="240" yua="true" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<strong><span style="color: #351c75;">I en la segona experimentació he utilitzat una altra ampolla de 1,5litres, gomets de colors i la nansa de la garrafa de 5litres. Tot pensat per donar vida a una nau especial. Però hi ha qui hi veu un peix també.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-n1WWXdovfHc/U9UQJgcLu-I/AAAAAAAAAgs/-DNoChnu2Qg/s1600/CAM00339.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_lm_320958="null" src="http://2.bp.blogspot.com/-n1WWXdovfHc/U9UQJgcLu-I/AAAAAAAAAgs/-DNoChnu2Qg/s1600/CAM00339.jpg" height="320" width="240" yua="true" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-h8BoLeFeBVM/U9UQUJViguI/AAAAAAAAAg0/Zm2xeLYZl-Y/s1600/CAM00340.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" closure_lm_320958="null" src="http://4.bp.blogspot.com/-h8BoLeFeBVM/U9UQUJViguI/AAAAAAAAAg0/Zm2xeLYZl-Y/s1600/CAM00340.jpg" height="240" width="320" yua="true" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-HLqZoHfibQQ/U9UQVgSpHaI/AAAAAAAAAg8/Nz4TCAKGQpY/s1600/CAM00338.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" closure_lm_320958="null" src="http://1.bp.blogspot.com/-HLqZoHfibQQ/U9UQVgSpHaI/AAAAAAAAAg8/Nz4TCAKGQpY/s1600/CAM00338.jpg" height="240" width="320" yua="true" /></a></div>
</span></strong></div>
ammeghttp://www.blogger.com/profile/14132212791177320853noreply@blogger.com0