sábado, 9 de noviembre de 2013

Art efímer

Passejant passejant vaig topar amb el rei de les bufades musicals, en Louis Amstrong. La seva mirada única i penetrant em va copsar l'atenció. Em vaig acostar a ell i vaig guaitar la precisió de la seva cara, la trompeta i la resta del cos. El fons negre on estava ubicat li donava més vida més presència.
Aquest art efímer com és el Grafiti sempre m'ha encantat. Hi ha creacions que no deixen indiferent i que val la pena immortalitzar en una fotografia. El fet que sigui efímer és una llàstima ja que pot venir un altre grafiter i fer desaparèixer de seguida la creació. En un tres i no res, tot queda ocult i apareix una nova imatge com a protagonista de la paret. Hi ha artistes novells i d'altres amb molt de camí fet que sedueixen amb la seva destresa.  

domingo, 8 de septiembre de 2013

Petjades del passat


Una excletxa del passat deixa de passar desaparcebuda de les mirades dels vianants. Està refugiada al mur que protegeix la mainada i jovenella en el meu poble d'adopció.

Durant l'espera habitual, avorrida de la inpuntualitat, vaig iniciar l'exploració de les pedres alliberades del arrabossat del ciment. I sense pensar-m'ho et descobreixo bocí preciós i perfectament conservat, senyal que em remet a temps passats. Quant de temps ha hagut de passar perquè naixessis? Tens una forma majestuosa i elegant. Ets l'únic en tota la roca i això et fa protagonista. Dels meus ulls curiosos i juganers no t'has pogut escapar.

M'he sentit per uns instants com el meu estimat idol de joventut, l'Idiana Jones. Adorava la seva passió vers els descobriments arqueològics i desitjava talment ser com ell algun dia. I mira, avui ho he estat. M'he capbussat a imaginar com era la vida quan vas crear-te i així el tic tac del rellotge es feia més agradable. 

Ara que t'he trobat passaràs a formar part de les meves esperes, seràs el meu acompanyant i m'agradaria que m'expliquessis les mil i una històries que has tingut. T'acaronaré i així em transmetràs totes aquestes vivències. I alhora jo compartiré les meves amb tu, què et sembla la proposta? T'hi atreveixes?   

domingo, 7 de julio de 2013

Marenostrum



















Gaudir del mar, impregnar-te de la seva força i bellesa. El sol acarona la sorra mentre l'aigua va venint i marxant. A voltes arrossega alguna closca de petxina trencada o una pedreta ben arrodonida degut a les friccions del viatge marítim. És moment de tranquil·litat, ningú malmet l'instant de contemplació. Silenci trencat per les paraules d'algú llunyà i la remor de l'aigua que batega viva....

Contemplació de cels en diferents moments del dia
























M'agrada aprofitar les esperes i viatges en tren, com també les passejades entre vinyes per copsar la meravella de cels que m'envolten. A cada moment del dia tenen unes tonalitats diferents. Bellesa de colors i les formes dels núvols juganers que distreuen els qui els contemplen. Una activitat diària a la meva vida. Del tot recomanable per esvaïr els maldecaps de la rutina...

viernes, 3 de mayo de 2013

Ser Dona

M'agradaria parlar del fet de Ser Dona. Certes amigues de la meva generació encara actuen amb el tarannà de dones de generacions passades. Es dediquen a tenir cura de la llar i criar els fills, deixant de banda el terreny professional. El fet de tenir el valor de cuidar, cuidar fills i casa, és més habitual en dones molt més grans. Es diu que aquesta actitud era pròpia de les primeres dones en època de les cavernes. Llavors eren les responsables de la cova i ocupar-se de la criança dels infants i ancians, mentre els homes anaven a caçar per alimentar la família. Potser aquesta manera d'actuar s'ha transmès a través dels nostres gens i provoca que encara avui en dia perduri.

Educada amb el valor de ser cuidadora com a element definitori de la dona, m'esclavitza i em pertorba. No em sento realitzada. A més, socialment encara no es valora aquest gran esforç. Avis que han vist les parelles vetllar pels fills i sogres/pares, mai han estat capaços de considerar que la tasca realitzada per elles era digne d'admiració i gratificació. Es pensava que era part de la seva funció a la vida.

D'acord que nosaltres tenim una gran riquesa emocional i sabem copsar molt millor com es poden sentir els que ens envolten. Adaptem les nostres accions a satisfer els seus desitjos i necessitats. Però no se'ns té en consideració. Perquè no es rep una compensació econòmica? El desgast físic i psíquic és important. I a vegades qui més falta li faria de rebre més atencions és a la pròpia cuidadora.

Penso que ocupar la nostra vida únicament a complaure els altres i fer l'impossible per cuidar-los no és la solució. Si més no, a mi no em sedueix la idea. El fet de tenir espais que ens pertanyin i ens permetin ser nosaltres mateixes, com és una feina o una afició, és imprescindible. En aquí podem desplagar les ales del nostre potencial i donar molt al món. I brillar amb llum pròpia!

miércoles, 1 de mayo de 2013

Més punt de creu musical

Una nova creació de punt de creu per a l'Amelie més autèntica i amant de les Arts que existeix!

jueves, 4 de abril de 2013

Improvització al poder!

A partir d'una ratlla de color lila, considerat el color de la transformació, comença la improvització de formes i combinació de tonalitats. Després d'una traça, una rodoneta i així sense parar. La passió per crear és incansable mentre l'espera és llarga...i per acabar el dibuixet la paraula que defineix el perquè de l'espera...LOVE!

lunes, 1 de abril de 2013

Mandales i...relaxació


Un ventall de colors que m'inciten a dur a terme l'acció més gratificant després d'un dia ple d'activitats... Començo a triar-ne un i així un rere l'altre per destapar el Mandala amagat... relaxació absoluta, ment calmada i certa pau interior... Com a resultat aquesta roda de la vida d'origen Inca que em capbussa a un estat anímic tranquil i ple de satisfacció. Fita aconseguida!

Punt de creu dedicat...

 El naixement del fill d'una gran amiga, el Pau, m'ha inspirat en la creació d'aquest pitet bufó.

 Dedicat en especial a la dona que va endinsar-me en el món de la creativitat i imaginació, per a tu, mare.
La dona inseparable que m'acompanya amb les seves rialles i simpatia, per a tu, germaneta.

domingo, 3 de marzo de 2013

I'm a dreamer, I'm a drummer


Dedicat al somiador i gran bateria que m'acompanya... res millor que experimentar amb punt de creu i regalar-li el curiós dibuixet de la seva amant...

La Taula Musical


Després d'una passejada...una inesperada troballa... Abandonada enmig de brutícia i malmesa per haver tingut un antic propietari maldestre, ella, la taula em cridava. Guaitant-la per tots costats vaig copsar els foradets i de seguida les idees van començar a volar pel meu caparró. Pensant en el meu amor a la música se'm va acudir transformar-la en un element nou ple de vitalitat. Mitjançant partitures de les meves cançons preferides va néixer una nova taula: la TAULA MUSICAL!!!

Jugant amb els colors



M'agrada jugar amb els colors per crear diferents composicions senzilles i delicades. Tonalitats càlides i d'altres més fredes, juntes en el mateix espai. Curiosament cadascuna amaga una melodia, una melodia que despertarà del silenci en el precís moment que uns ulls nous les mirin. T'atreveixes a donar-los vida?