El poder d'una mare, la força i valentia per tirar endavant amb l'aventura de criar els fills...aquesta experiència hi ha qui no la viurà en pròpia ell. Però tot i així no treu que es pugui fer una idea del que suposa de ser-ho. El paper que m'ha pertocat és ser filla. I com a tal, ara que he perdut la mare m'adono de la seva importància. Ella ens unia a totes i tots. Era el motor per a seguir units i donant forma a la família. Tot tenia un motiu i un sentit de ser. Ara es viu una nova etapa on tot és diferent d'abans i on cadascú de nosaltres marca un altre ritme i sembla que no es vagi enlloc. Potser la resposta a aquesta realitat la té el temps. Ell sabrà ajudar-nos a trobar l'encaix i crear camins per a descobrir, novament plegats. Ara només és un " break" per acceptar la pèrdua i trobar un nou caminar. Confio en la vida i el que ens té preparat.
