I si...?

Enguany per Sant Jordi vaig participar al concurs organitzat des de El Despertador amb un relat que mostrés una situació de sortir de la zona de confort. No vaig ser premiada però va ser un bon exercici poder fer aquesta reflexió i donar vida al text. Per poder llegir el relat cliqueu aquest enllaç I si...?? 

CONTE DE NADAL

Fa uns anys vaig localitzar per atzar a les xarxes que havien felicitat el Nadal a Catalunya Ràdio amb un conte meu. El van extreure del web de Guimerà "Un Nadal de conte" on estava publicat perquè vaig participar en un concurs l'any 2013. Per si voleu donar una ullada al relat podeu clicar l'enllaç següent i ho podreu escoltar: http://www.catradio.cat/audio/774124/Clara-Jordan-llegeix-El-rei-de-les-festes-de-Gemma-Bertran-Rosell 

LES MANS DE L'ÀVIA

 Nascuda en una terra de vinyes, on la vida era dura, i sempre amb la natura com a protagonista. En un indret com aquest va viure ela des de la infància, l'àvia Maria, una dona de petita alçada i de complexió més aviat primeta.

Destacava i se la coneixia arreu per la seva cabellera sedosa, llarga i de color cendra intens. Però només la portava lliure quan era diumenge i no feinejava al camp, la resta de dies estava ben cargolada en una trena kilomètrica que li arribava a mitja esquena. 

Com he dit la seva dedicació plena era al món de la pagesia, tenint cura del mas, del camp i de la família. Però no era una dona tradicional rural... ella tenia un do, un talent que va treure'n profit des de ben menuda. Treballar amb les mans i d'una manera única: fer ceràmica. Les mans de l'àvia van arribar a crear milers de càntirs, safates, torretes, cassoles... que venia al mercat d'artesans del poble. I més endavant va descobrir el món de l'escultura i es va endinsar en la creació de figures imaginàries i també de reals.

Aquestes mans carregades de força, creativitat, destresa i imaginació van donar vida a peces que van enamorar més d'un i una. I que ara, que ja no hi és, encara tenen gran valor. És el valor de la terra, una terra amb essència de lluita, passió, empenta i curulla de records de família que barrejada entre les seves mans, era capaç de transmetre emocions a tot aquell que li encomanava una peça.

Observo el càntir que tenim damunt la taula del jardí i tanco els ulls i veig les mans de l'àvia que juguen amb la terra i donen vida a noves creacions...

El far del sud ella es mira

 

El misteri que s'amaga en un far sempre m'ha captivat. Qui hi viurà ? A quanta gent haurà salvat a no perdre el seu rumb personal? 

Un FAR és un símbol potent que sempre m'ha acompanyat perquè hi ha moments a la vida que es busca la LLUM per sortir de la foscor on estem immersos en segons quins instants. Però hi ha una altra versió tothom podem irradiar llum i ser model per altres persones. Per tant, no cal anar voleiant tant per ajudar a il·luminar perquè només brillant des d'on estem ja podem ser de gran ajuda.

These boots are made for walking

Les sabatetes màgiques, el seu color és el roig font d'energia i vitalitat. Tot aquell que se les posi viu una metamorfosi...una transformació que esdevé una nova persona i obtens els poders de fer l'impossible. L'efecte dura el temps que les portes posades, però a vegades encara continua una estona quan ja no les tens als peus. Si recordes els instants viscuts amb elles et sents diferent i ple de valentia, força, elegància, bellesa, estil... I quan hi balles estàs en una altra esfera i et sents la reina de la pista, deleitosa de moure't sense parar perquè els seus poders són tant grans que no deixen indiferent a ningú. Llarga vida a les sabatetes màgiques, hi ha un abans i després de la seva presència :-) Si somrius a la vida, la vida et somriurà!!!

Cor i ment: la unió fa la força

Una imatge val més que mil paraules...mireu aquesta paret que parla per si mateixa...

D'una banda, el COR s'obre i s'expressa amb llibertat. D'ell brollen mil emocions que brillen amb intensitat...
I per l'altra, la MENT que també té ansies de volar i deixar-se alliberar...

Aquests dos elements units són la clau de la vida. Un sense l'altre no té raó de ser. La unió fa la força, gran frase!

La Joia de la Reina

Enmig de Barcelona en el barri ple d'història dels meus avantpassats, s'hi amaga un indret màgic on les arts hi tenen vida... Aquella olor característica de les cases antigues et dóna la benvinguda a un oasi d'artistes...modistes, gratffiteros, escultors i les joieres. Elles les reines de les joies, Amalia Vermell, estan a la part més alta de la fàbrica, no us ho havia dit, però antigament era una fàbrica i ara un gran canvi de funcions. Molt millor. Si les parets poguessin explicar-nos les coses que en allà s'hi han viscut, en podríem escriure un llibre gegant ;-)

La Laia és una de les Amalies i va ser la nostra mestra iniciàtica en el seu món. El ritual de donar forma a una peça única creada amb coure i esmalt al foc, té el seu punt. La inspiració era una corona reial  i en base a ella la imaginació i la creativitat van començar a dibuixar la silueta del penjoll. Després la part més crítica resiguir el seu contorn amb la serreta fina, però resistent per poder retallar el metall. Suar, concentració, braços tensos, els fantasmes van fugir i gaudir de l'experiència tot un aprenentatge. La llima va acabar de fer els últims retocs per obtenir una creació el més professional possible. I el toc final, triar el polsim de color que més m'agradava i se'ns dubte va ser el lila, el color de la transformació, ideal per a mi jejej. I vinga, encendre el soplet i donar escalfor per sota el metall i així veure transformar el polsim en un altre estat. Va fer com un xup xup l'esmalt i es va desfer, per donar l'aparença d'una uniformitat. Deixar refredar i apa, ara toca envellir la cadeneta de plata amb un tint, i tot seguit unir tots els elements. El resultat final aquesta meravella de joia que lluiré en els moments més especials. La meva primera vivència com a joiera, una prova de què l'artista que tímidament rau dins meu, pot donar molta vida a mil i unes creacions. GRÀCIES hermanito per aquest preciós regal!!!