Iguals o diferents?

Ser diferent = un gran repte! Assemblar-te als altres es el camì senzill. La conya està en mantenir-se en la linia de la singularitat i sentir-se satisfet. Encara que en algun moment t'assenyalin amb el dit, aquest fet ajuda a la reafirmaciò, ès a dir, a defensar amb mès fermesa la teva naturalesa o actitud vital. Endavant amb el repte! T'hi apuntes?

Educar als infants és tot un art

La pel·lícula m'ha recordat un tema que sempre m'ha impactat i molestat: el mal hàbit dels humans per etiquetar les persones que tenen maneres de percebre la realitat diferent a l'estandard. Al classificar algú d'especial l'ésser humà es tranquilitza i així el té controlat sota un estigma o etiqueta social. El nou nom acaba anul·lant el nom propi de la persona. Així alumnes amb algun problema d'aprenentatge o psicològic deixen de ser el Pau o la Maria i reben noms com dislèxic, psicòtic... Perden la identitat i passen a formar part d'un tot, un mot genèric engloba totes les persones amb aquests trets iguals. El fet d'estudiar els estudis de mestra d'Educació Especial i relacionar-me amb amics/gues que tenen una sensibilitat diferent, m'ha permès mirar més enllà de l'etiqueta, no jutjar i acollir per igual a aquell nen, nena o adult. Gràcies a tots ells/es tinc una visió de la realitat més autèntica i respectuosa.

http://www.youtube.com/watch?v=xRn5g7xocmg&feature=em-share_video_user