domingo, 7 de julio de 2013

Marenostrum



















Gaudir del mar, impregnar-te de la seva força i bellesa. El sol acarona la sorra mentre l'aigua va venint i marxant. A voltes arrossega alguna closca de petxina trencada o una pedreta ben arrodonida degut a les friccions del viatge marítim. És moment de tranquil·litat, ningú malmet l'instant de contemplació. Silenci trencat per les paraules d'algú llunyà i la remor de l'aigua que batega viva....

2 comentarios:

  1. Es un escrit fantastic Gemma!! Moltes vegades em sento aixi quan estic caminant per la platja al costat del mar... Ho expresses genial! :) Enhorabona per l'escrit!!!

    ResponderEliminar